21-12-2012

Després d’arrossegar-nos tots plegats per aquesta terra en un periple que ja dura uns quants milers d’anys, la cosa sembla que s’acaba, i no s’acaba perquè hi hagi raons de pes que ho puguin fer pensar (no no, no parlem d’una hipotètica tercera guerra mundial, tampoc de la pujada al poder d’un possible delirant Kim-Jon-Un a Corea del Nord, ni d’atacs bacteriològics en massa, ni de crisis, ni de pestes, ni de meteorits a la vista...), la cosa s’acaba perquè el calendari maia diu que s’acaba, i ja tenim data: el 21-12-2012 .

El Komado Tió

Sort en tenim dels defensors de les tradicions ... :-)

Catalunya retallada

Tragèdies a part, és divertit veure com, en els temps que corren, després d’indigestos telenotícies, acampades indignades i lliçons teòriques de messies de pandereta, tots ens hem fet experts gestors d’allò públic i d’economia internacional.

Sobretot curiosa és l’expertesa demostrada com a gestors d’allò públic:

A Catalunya hi ha massa funcionaris! El país no s’ho pot permetre ...vaja...

Què fa al Japó diferent?

Citant a un polític que va ser president ... "fets (fotos) i no paraules!"

M'agradaria posar tres exemples mostren la particularitat del Japó. Val a dir, que he volgut fugir dels clàssics:

1. Un país amb trens sense raïls i sense conductor!
2. Un país on han inventat el "tallat exprés"
3. Un país on fan pedagogia al metro d'una manera més creativa (també, implicitament descriuen el perfil de despitat del país)

hello world